La nova Llei de residus (22/2011), publicada en el BOE del 29 de juliol ve a substituir la Llei 10/1998. La nova llei adapta el marc legal a les noves condicions de gestió de residus qua havien estat aprovades per la Directiva Marc de Residus 98/2008, incloent algunes millores sobre la definició i gestió del residus, perillosos o no, que no representaran grans canvis operacionals o procedimentals per a moltes persones i empreses però que, possiblement puguin millorar el marc en el que algunes d'aquestes activitats s'estaven duent a terme.

A la definició de Residu,  per primera vegada es considera el buit legal que suposaven les terres excavades. Aquestes passen a considerar-se residu en el cas que no siguin aprofitades al mateix emplaçament del que es treuen, sempre i quan no estiguin contaminades, i per tant la seva gestió ha de ser controlada, el que evitarà el seu aprofitament en altres obres. Aquest aspecte és interessant en quant que permet reforçar la necessitat de minimitzar, obra a obra, els volums de terra a excavar i els buidats de terreny, a més d'evitar que en molts casos, terres excavades d'emplaçaments, al menys sospitosos, anessin a emplenar replens de diferents obres i infraestructures. Malgrat que l'antic redactat, al nostre parer, no deixava cap dubte al respecte, el que ara es faci constar pot ser un pas positiu.

Per altre banda els intermediaris de residus poden prendre protagonisme, acceptats per les Directives comunitàries, es regula el paper de l'agent i el negociant de residus, tal i com, de forma més o menys oberta hem estat duent a terme. En el nostre paper de Negociant de Residus, COMEI actua d'intermediari entre el productor, el transportista i el receptor del residus, de forma que cada un dels participant en la cadena de gestió del residu es beneficien de comptar amb un interlocutor únic.

El productor de residus pot comptar amb el nostre assessorament integral, i estar segur de que el seu residu és gestionat d'acord amb la legislació que li és aplicable i a un preu adequat al mercat; el transportista sap que les operacions que se li encomanen seran efectuades amb les condicions més adequades per a reduir els costos derivats de l'espera, la càrrega i l'entrada a la instal·lació receptora, i aquesta última pot confiar en que el residu que se li lliure presenta les propietats i característiques que figuren a la Fitxa d'Acceptació oberta, amb les operacions supervisades per la nostra empresa.

D'aquesta forma posem a l'abast dels nostres clients el servei de gestió integral de residus amb el que les empreses dels diferents sectors d'activitat es beneficien del nostre assessorament integral, que contempla totes les etapes de la Gestió del Residu generat per la seva activitat

La llei dona un tracte especial als subproductes, que d'aquesta forma perden la seva condició de residu, i per tant, haurien de deixar de ser considerades com a pseudo-residus, que és tal i com els tracta actualment la normativa a manca d'una definició clara. Sens dubte, la promoció de la utilització dels subproductes en les línies de producció ha de ser una de les prioritats en la gestió dels residus d'origen industrial. Aquesta ha estat una tesi que, des de COMEI sempre hem defensat: incorporar en el disseny dels processos, aquells elements que permeten afavorir la revalorització dels subproductes per afavorir que puguin ser emprats per altres empreses

Respecte als sòls contaminats, que com a la llei vigent, mereix un títol propi, no s'observen grans canvis, el responsable de la descontaminació d'un sòl contaminat es el responsable de la contaminació, però s'obra la possibilitat a que els propietaris i posseïdors d'un sòl contaminats per un tercer reclamin tots els costos de la descontaminació a aquest. Tant la declaració d'un sòl com a contaminat com la realització d'activitats potencialment contaminadores del mateix seran, d'obligada inscripció registral, el que fins el moment era potestatiu.

Finalment destaquem algunes de les aportacions fetes sobre els residus domèstics, aquests segueixen el camí que ja ha iniciat el seu sistema de gestió actual: a traves de sistemes d'aportació per part de les empreses que els posen al mercat i la participació de la ciutadania en la recollida de les fraccions paper, metall, plàstic i vidre, a més del cas especial dels biorresidus, o residu orgànic, en el que les actuacions hauran d'anar dirigides al compostatge que pot ser domiciliària; l'objectiu és una gestió del 20% d'aquests residus per aquesta via en el 2016, que arribi al 40% en el 2020. Respecte a les bosses de plàstic, es pretén dirigir el mercat cap el plàstic biodegradable, que esperem sigui definit en posteriors Decrets, amb l'objectiu de substituir les de plàstic no biodegradable en un 60% el 2013, un 80% el 2016 i eliminar-les per tots els usos, a excepció de l'envasat de la carn o el peix,  el 2018.