Amiant en edificis industrials

La presència d’amiant en edificis és més habitual del que alguns poden pensar.

Detecció d’amiant en tubs de fibrociment

Els efectes sobre la salut de l’ús d’amiant es coneixen des d’antany, així l’Ordre de 31 de gener de 1940, per la qual s’aprova el Reglament de Seguretat i Higiene en el Treball ja para esment a la necessitat de protegir d’entorns polverulents als treballadors. Més endavant, el Decret de 10 de gener de 1947, de segur de malalties professionals, incorpora l’asbestosis com a malaltia professional, en la forma de neumoconiosis. En 1957 es prohibien els treballs relacionats amb l’amiant (Decret de 26 de juliol) als homes menors de 18 anys i a les dones menors de 21. En 1961 (Decret 2414/1961 de 30 de novembre) es van establir els primers límits de concentració en llocs de treball, en 175 milions de partícules per m³ d’aire, que es va reduir notablement, fins a les 10 fibres per cm² en 1982, fins a les 0,30 vigents des de 2006.
Paral·lel a aquest control sobre la salut dels treballadors es van començar a introduir restriccions a la seva comercialització. En 1983, es va prohibir la utilització d’amiant en l’elaboració i tractament d’aliments i productes alimentaris (Reial decret 1351/1983, de 27 d’abril, pel qual es prohibeix la utilització de l’amiant en el procés d’elaboració i tractament dels aliments i productes alimentaris). En 1985, la prohibició d’ús d’amiant es va estendre als productes tèxtils d’ús personal i domèstic, a les joguines i articles de broma (Reial decret 106/1985, de 23 de gener i Reial decret 2330/1985, de 6 de novembre). En 1989, es va prohibir la crocidolita (un dels components del fibrociment usat en la fabricació de tubs i plaques amb asbestos) i els productes que la continguessin, amb excepció dels comercialitzats o que estiguessin en ús amb anterioritat a l’1 de gener de 1986, i l’ús de la resta de varietats en determinat productes (Annex I del Reial decret 1406/1989, de 10 de novembre, pel qual s’imposen limitacions a la comercialització i a l’ús de certes substàncies i preparats perillosos). En 1993 es va revisar la llista de limitacions d’ús de les varietats d’amiant diferents a la crocidolita i la va ampliar amb vuit nous supòsits (Ordre de 30 de desembre de 1993, mitjançant la qual s’actualitza l’annex I del Reial decret 1406/1989). I finalment, en 2001 es va produir la prohibició absoluta de la comercialització i utilització de fibres de qualsevol varietat d’amiant i dels productes que les continguessin (Ordre del Ministeri de la Presidència de 7 de desembre de 2001).
Per tot això pot establir-se que, els materials de construcció van començar a deixar d’usar amiant en la seva composició a partir de 1990 i el seu ús ja seria pràcticament imperceptible a partir de 1994, podent-se afirmar que no es van usar materials amb amiant a partir de l’any 2002.

Per identificar la presència d’amiant a un edifici, estudiem la cronologia de la seva construcció a partir de registres fotogràfics i cartografia, aquesta investigació perment identificar les zones sospitoses de contenir elements amb amiant i procedir al seu mostrig i anàlisis, confirmant, o no, la seva presència.

Deixa un comentari