Des de l’any 2009, la normativa comunitària estableix que es pot autoritzar l’alimentació dels animals salvatges amb determinats subproductes animals no destinats a consum humà i amb materials com cossos sencers o parts d’animals morts que continguin material especificat de risc, per tal d’alimentar espècies en perill o protegides d’ocells necròfags i altres espècies que viuen en el seu hàbitat natural, amb l’objecte de fomentar la biodiversitat, alhora que regula l’alimentació de determinades espècies de fauna silvestre amb subproductes animals no destinats a consum humà. Aquest canvi en el tractament de la coneguda com “malaltia de les vaques boges” prové de la constatació científica, ja intuïda pels biòlegs des de l’inici d’aquesta alerta sanitària, que aquesta pràctica no entranya cap risc
La normativa permet, per tant, la realització d’aquestes activitats a Catalunya i, delimita les zones de protecció per a l’alimentació d’espècies d’ocells necròfags d’interès comunitari, els requisits i les obligacions que han de complir les explotacions ramaderes ubicades en aquestes zones per a alimentar ocells necròfags mitjançant la no-retirada dels animals morts de l’explotació, així com la creació de canyets o punts d’alimentació suplementària per a l’alimentació d’aquestes espècies d’ocells i el règim d’autorització corresponent. El nou règim d’autorització és aplicable a:
- les explotacions ramaderes d’animals domèstics de les espècies bovina, ovina, caprina i equina que no siguin objecte d’aprofitament intensiu ubicades en zones de protecció per a l’alimentació d’espècies d’ocells necròfags d’interès comunitari, amb la finalitat d’efectuar l’alimentació d’aquestes espècies mitjançant la no-recollida dels animals morts de les explotacions;
- la creació de canyets o punts d’alimentació suplementària per a l’alimentació d’espècies d’ocells necròfags d’interès comunitari, en els quals s’hi podrà dipositar determinats materials i altres d’animals domèstics de les espècies ovina, caprina i equina.
Les zones on es pot efectuar l’alimentació d’espècies d’ocells necròfags d’interès comunitari estan situades en forests públiques, comunals o no, o en altres terrenys d’altitud superior a 1.400 metres, en municipis en els que viuen els necròfags, que s’indiquen a l’annex.
Així les explotacions ramaderes ubicades en aquestes zones poden ser autoritzades per tal de no recollir els animals morts de les espècies referides quan compleixin els requisits següents:
- no desenvolupar un aprofitament ramader intensiu;
- estar qualificades sanitàriament de les malalties amb programes de lluita i eradicació vigents, si bé l’òrgan competent per concedir l’autorització pot exceptuar el compliment d’aquest requisit en funció de la valoració de la corresponent anàlisi de risc, i no haver estat objecte de confirmació de la presència real o sospitada d’una malaltia transmissible als éssers humans o als animals; i
- complir el programa de vigilància de les encefalopaties espongiformes transmissibles aplicable d’acord amb el corresponent Reglament comunitari.
Per la seva banda, els canyets poden ser autoritzats per a l’alimentació d’espècies d’ocells necròfags sempre que:
- estiguin ubicats a més de 500 metres de nuclis de població estable i allunyats d’aeroports, línies elèctriques, parcs eòlics, cursos d’aigua superficial o aqüífers que puguin ser contaminats;
- disposin d’una superfície superior a les 0,5 hectàrees amb poca o escassa vegetació arbòria i arbustiva, que permeti l’accés i la sortida de les espècies necròfagues. Si calgués, es farà servir mètodes de tancament que impedeixin el pas a altres espècies que puguin perjudicar als ocells necròfags per als quals es vol crear el canyet;
- i que comptin un únic accés per als vehicles de transport, que haurà d’estar tancat mitjançant tanca, cadenat o altres mètodes.
Gestionar correctament l’alimentació a les espècies necròfagues evitarà problemes amb les seves poblacions, evita la generació de residus, redueix els costos que han d’assumir les explotacions i ofereix un nova oportunitat de desenvolupament a les explotacions ramaderes de muntanya.