COMEI ha redactat els projectes de restauració de desenes d’abocadors de residus presents a molts llocs de la geografia catalana a sol·licitud dels propietaris dels terrenys, per iniciativa pròpia o impulsats per les Autoritats Ambientals o Fiscalia.
Les actuacions de restauració tenen com objectiu final recuperar les condicions naturals inicials, o evitar riscos significatius sobre la salud de les persones o el medi ambient. Per dissenyar les actuacions de restauració s’identifiquen els residus dipositats i les rutes de dispersió associades a l’indret estudiat, el que permet valorar el risc ambiental que suposen. Aquesta valoració permet establir quines són les actuacions imprescindibles per a limitar els possibles danys que el manteniment dels residus poden suposar, més enllà dels seus efectes visuals o estètics.
La restauració comença amb la classificació, retirada i gestió en establiments autoritzats dels residus que així s’estipula, en especial aquells que presenten toxicitat o perillositat a curt, mig o llarg termini, i la selecció d’aquells materials inerts que poden oferir estabilitat al resultat final, que seran disposats en el terreny com tècnicament puguin oferir més avantatges. Preparant els talussos, canals i desguassos i restaurant topogràficament la superfície afectada per que pugui recuperar els pendents més adequats a la situació original o el seu entorn i s’evitin els fenòmens erosius que malmetrien la intervenció. L’ús de canals coberts, esculleres o murs de pedra i tècniques de mulching permeten contenir les terres, en especials les afectades per moviments.
La cobertura definitiva es fa amb una clausura de gruix variable, depenent de les característiques de la zona, el substrat i la vegetació a incorporar, de terra vegetal i compost. La coberta vegetal idònia pels antics abocadors està formada per espècies de sistemes radicals poc desenvolupats en vertical però gran cobertura horitzontal, per aquest motiu seleccionem espècies locals herbàcies autòctones, amb una presència elevada de plantes amb flors, que permeten actuar en benefici dels insectes pol·linitzadors. Únicament a les zones a les que no s’ha observat la presència de residus en profunditat, i en especial en el perímetre, recomanem l’ús d’espècies arbòries, que tenen un paper molt important per a la integració de l’espai restaurat en el seu entorn, a més de fixar el terreny en els talussos.